Emplaçament i població:
Argelita es troba a la comarca castellonenca de l'Alt Millars, al costat del riu Millars i en zona d'influència del parc natural de la Serra d'Espadà. El terme municipal ocupa 15,5 km quadrats i limita amb les poblacions de Ludiente, LLucena, Vallat, Toga i Espadilla.
El nucli urbà de la pròpia localitat el trobem a la vall formada pel riu Villahermosa, quedant, així, envoltat d'altes muntanyes.
Les bones condicions orogràfiques i climàtiques fomenten l'existència de grans extensions boscoses, on predominen pins i alzines (1369 hectàrees estan ocupades per extensions boscoses i 74 per superfícies de cultius).
La principal activitat econòmica de la població és l'agricultura. Els propis habitants de la localitat han anat conformant, amb el pas del temps i al voltant del nucli urbà, un paisatge d'hortes i cultius de regadiu com els cítrics, els quals segueixen en explotació en les zones més pròximes al riu.
A més, cal esmentar que, malgrat situar-se en una zona d'interior, les altures mitjanes no són excessivament importants (800 metres) i la influència mediterrània provoca que es gaudisca d'un clima agradable.
Quant a la seua demografia, Argelita va viure un augment de la seua població des de l'any 1565, amb 46 veïns, fins a aconseguir el número de 655 habitants en 1870. Des d'aquesta data s'observa un descens fins a 105 veïns l'any 1994. Posteriorment, la població s'ha mantingut estable amb el pas dels anys, comptant, en l'actualitat, amb 133 habitants. No obstant això, la població augmenta en els mesos estivals, arribant a albergar més de 900 veïns.
Antecedents històrics:
En el segle XIII, Argelita era una torre pertanyent a Fernando, fill de Zeit Abu Zeyt, destronat rei de València, qui en veure's acorralat, es va retirar, finalment, al palau d'aquesta població, on es va convertir al cristianisme. Però ja l'escriptor grec Estrabó, en el seu llibre IV i el geògraf romà Rufo Festo Avieno, en el seu poema Ora Marina, parlen del lloc.
Després de la conquesta va quedar habitada per moriscos, passant a pertànyer a la Corona en 1491 i, després de l'expulsió d'aquests el 5 d'octubre de 1609, va quedar deshabitada. En 1611, el Senyor d'Argelita, Don Pedro Escribà i Zapata, va otorgar la Carta de poblament pel que la Baronia d'Argelita va pertànyer al Marqués de Monistrol, dins del govern de Morella.
Els carrers d'Argelita conserven l'aspecte urbà dels antics carrers musulmans (carrers estrets, concèntrics, parets emblanquinades, etc.).
Per tant, Argelita és una antiga alqueria musulmana documentada per les fonts ja en 1162 i l'actual Argelita, se superposa a aquesta antiga alqueria.
-
Fitxers adjunts: ▼
